Marta Ferrer Puga, Canigó alumni de la Promoció 10, ha estat inclosa a la llista dels millors metges del nostre país 2023, elaborada per El Confidencial, a l’àrea d’Al·lergologia. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Zaragoza, és doctora i especialista en Al·lergologia per la Clínica Universitat de Navarra.
Premi Extraordinari de Doctorat, va realitzar la seva formació postdoctoral a la State University de Nova York i, posteriorment, va treballar com a Research Associate a la Universitat Mèdica de Carolina del Sud; des d’on es va incorporar a la Clínica Universitat de Navarra. És Degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra des de l´any 2022.
Marta, què et va impulsar a estudiar Medicina?
Més que fer Medicina, des de sempre he volgut ser metge amb tot allò que implica.
Des de molt petita, com en tantes coses, els meus germans eren les víctimes. Encara em sorprenc de la cara dura que tenia quan es queixaven d’un dolor. Aleshores jo els explorava i ells esperaven el meu vaticini sobre les seves malalties, mirada atenta, que invariablement acabava amb un: “no et preocupis, se’t passarà”.
Els exemles de metges propers van jugar un paper fonamental.
Quins aprenentatges t'has endut de cada lloc on t'has format o treballat (Zaragoza, Nova York, Carolina del Sud, Pamplona)?
Recordo que, quan me’n vaig anar a viure als Estats Units, un company em va dir “quan surtis valoraràs moltes coses que no sabies que tenies aquí i donaves per suposades. També en descobriràs d’altres que no tenim i que, una vegada conegudes, es faran imprescindibles”. La sort d’haver pogut viure i treballar en llocs tan diferents m’ha permès precisament valorar allò que pensava que tothom tenia. I aprendre tantes coses valuoses que només pots conèixer allunyant-te de la teva zona de confort.
Posar en pràctica el que s’ha après a cada lloc, sens dubte, m’ha fet jugar amb avantatge.
Et dediques a la investigació ia la docència, per què vas decidir dedicar-te a la docència i què és el que més t'agrada?
De vegades els docents fem tediós i avorrit el més fascinant que existeix, que és aprendre.
Gràcies al dinamisme de la Universitat de Navarra, que en facilita la innovació, hem pogut posar en marxa un currículum integrat: amb metodologies actives, amb una reducció dràstica de classes magistrals (en tercer curs estan tot el matí a l’hospital i dues tardes tenen resolució de casos per grups); un currículum en què, amb un gran esforç dels professors, les assignatures tradicionals han estat substituïdes per matèries integrades, amb classes col·laboratives i escenaris complexos simulats.
M’ha mogut també l’exemple a casa; la meva mare, professora d’Història primer a la Universitat i després a l’escola, ens comptava amb tant d’entusiasme el pas de l’antic règim al nou que em semblava una aventura apassionant que es quedava gravada.
De la investigació se'n parla molt avui dia, sempre es diu que no es dediquen recursos suficients i, tanmateix, és molt necessària per què vas decidir dedicar la teva vida també a la investigació?
Sempre m’ha fascinat saber el perquè de les coses, l’inconformisme de no quedar-me amb les coses com són. Plantejar-me-les d’una altra manera, cercar solucions. Em sembla important, per promoure ments investigadores en els nens, fomentar la creativitat: el desordre, la improvisació, l’aparent pèrdua de temps que desperta la curiositat.
Com és la relació entre els investigadors dels diferents països?
Molt bona. Avui dia no es pot investigar sense col·laborar amb altres grups. Ens dirigim a una investigació en què la quantitat de dades marcarà la diferència, i això només serà possible amb col·laboracions i treball en xarxes.
Al juny de 2023 vas ser guardonada amb el premi "Clemens Von Pirquet", a la teva trajectòria de recerca què ha suposat per a tu aquest reconeixement?
La verdad que inesperado y realmente inmerecido; es como los radares de tramo: reconoce una trayectoria de investigación. Se debe fundamentalmente a la investigación que he dedicado a una enfermedad que altera mucho la calidad de vida y, a menudo, es incomprendida: la urticaria crónica. Me alegra porque es un reconocimiento al nivel de la alergología en nuestro país, y al nivel de investigación de la Clínica Universidad de Navarra y de todos mis investigadores y compañeros.
En junio de 2023 fuiste galardonada con el premio "Clemens Von Pirquet", a tu trayectoria de investigación ¿qué ha supuesto para ti este reconocimiento?*
La veritat que inesperat i realment immerescut; és com els radars de tram: reconeix una trajectòria de recerca. És degut fonamentalment a la investigació que he dedicat a una malaltia que altera molt la qualitat de vida i, sovint, és incompresa: la urticària crònica. M’alegra perquè és un reconeixement al nivell de l’al·lergologia al nostre país, i al nivell de recerca de la Clínica Universitat de Navarra i de tots els meus investigadors i companys.
Què suposa estar a la llista dels millors metges d'Espanya elaborada per El Confidencial?
Potser una certa responsabilitat. El pacient pot tenir més expectatives. Això em porta a ser més honesta, millor educadora i estudiar-ne més. Com diuen els americans, córrer la extra-mile. Aspiro que quan se’n vagin de la consulta pensin “no m’ha curat, però sento que a partir d’ara no emmalaltiré sol”.
A un alumne que s'estigui plantejant estudiar Medicina, quin consell li donaries?
Li diria que estudiar Medicina no és una fita sinó un punt de partida; que val la pena l’esforç, que busqui referents, que la Medicina el que necessita ara són persones empàtiques, íntegres, que sàpiguen treballar en equip; persones que siguin bones comunicadores, amb afany d’ajudar els altres.
El coneixement pot estar a l’abast de la butxaca, però aquestes qualitats essencials seran imprescindibles i no es poden improvisar.
Puc imaginar la resposta però, val la pena la feina feta fins ara?
Per descomptat! Com a tots els camins, més que arribar a una meta, l’important és allò que s’aprèn i allò que es gaudeix en el trajecte.
Parlem de la teva infància Com va ser el teu pas per Canigó?
La veritat és que a Canigó m’ho passava tan bé, que moltes vegades em passejava sobre el límit del que era acceptable. Admiro profundament que les professores, en lloc de desesperar-se, tinguessin la paciència de veure més enllà d’aquesta alumna inquieta, hiperactiva i rebel.
Em van ensenyar amb fets el model pedagògic que ara poso en pràctica. Els dec en grandíssima part on he arribat, perquè jo percebia que confiaven en aquesta nena amb ulleres impredictible que era jo. El que en educació s’anomena el currículum ocult (allò que forma els alumnes a través de l’exemple, del que no es diu) era tan potent que en va tenir una força transformadora.
Quins records tens?
El nombre de records sempre és proporcional a la felicitat amb què s’han viscut. Tinc de tota mena: des de convèncer tota la classe perquè es fiqués als armaris abans d’una classe i la professora pretenent que no passava res; fins al dia que -en un atac inusual de responsabilitat- vaig acabar la tasca de pretecnologia a la famosa xarpellera en el trajecte de l’autobús, i quan volia guardar l’afanyosa tasca, m’havia cosit tot a la falda.
Què és el més valuós que vas aprendre a l'escola?
El més valuós que he rebut del col·legi ha estat una educació plena de naturalitat, que t’animava a ser tu mateixa, on Déu era una cosa també connatural.
Penso que una societat és madura en la mesura que fomentai recolza l’educació escolari reconeix la tasca dels professors.
